Blog de mestres d'educació primària

Blogs de mestres

Cintia Albi

Aquest blog, és d'un mestre d'Oviedo. L'utilitza per informar de la programació de les competències i dels currículums dels professors de cada etapa de l'educació primària. A més, escriu diversos articles relacionats amb el món educatiu i els alumnes. Cal destacar, que una part del seu blog també va dirigit als alumnes, ja que té un espai on penja activitats que ells poden realitzar. 

En concret, destaco la següent entrada del blog : “La escuela, donde hasta las mesas se aburren”.  Aquesta entrada és molt senzilla. Només consta d'una imatge i de dos textos. Un dels textos és un comentari sota la imatge, l'altre té més semblança a un article. En el primer text, l'autor del blog explica el significat de l'article i exposa les seves intencions. En el segon text, realitza l'explicació de" La importancia de estimular el interés de los alumnos y el gozo 

por descubrir cosas nuevas". 

Tots sabem que a la majoria de nens no els hi agrada anar a  

l'escola, i aquesta situació és culpa dels plantejaments de les 

classes. Les mestres hauríen de variar la seva forma d'explicar, i 

fer les classes amb més dinàmica i més participació. S'ha d'intentar 

cridar l'atenció de l'alumne per poder aconseguir més interès. Hem 

de canviar la idea de col·legi per inculcar a col·legi per aprendre i 

saber. 

Per acabar vull destacar aquest vídeo que fa reflexionar sobre tot 

el que s'ha explicat anteriorment: 

Joan Closa

“ParAules- Parlant des de les aules”, així es titula un dels blogs que analitzarem. Aquest és redactat per un mestre anomenat Jordi Sadó, que des de fa molts anys,exerceix la seva respectiva professió a una escola d’educació primària a La Garriga, Vallès Oriental.

A primera vista podem observar que l’autor del blog es centra més en el contingut que redacta que no en els aspectes secundaris com ara les imatges, els vídeos o els enllaços.

Per tal de poder aconseguir cohesionar un blog amb cara i ulls, és necessària la suma de nombroses entrades, és a dir, que amb una sola publicació no aconsegueixes donar lloc a un blog. És per això que de totes les que veiem en aquest blog, només seleccionarem una  entrada.

Profe, que no m’entens…? Aquest es el títol de l’entrada que analitzarem més a fons.

En primer lloc, cal destacar que en Jordi no fa ús de cap element que no sigui el text ja que no hi introdueix cap imatge, cap vídeo ni cap enllaç. Ara bé, el que si que podem dir es que hi veiem dos comentaris/aportacions d’usuaris externs que mostren el seu punt de vista envers el tema principal de l’entrada, que és el seguent:

Els mestres d’educació primària que es dediquen a l’ensenyament de la llengua anglesa han de parlar en angles en totes les zones,horaris i àmbits escolars? A nivell d’aprenentatge pot ser un factor molt positiu, ara bé, l’autor ens presenta algunes de les situacions negatives que pot provocar aquest fet ja que ell esta en contra d’això.

Segons en Jordi, fer-se passar per una persona que només té coneixement de l’anglès pot acabar sent sinònim de barrera entre el mestre i els alumnes, i si a més a més t’enxampen parlant un altre idioma, hauràs perdut la teva autoritat i respecte davant d’aquell grup d’infants. És a dir, vist d’aquesta manera, s’està fent ús d’una mentida per ensenyar una llengua als nens, per tant, estem posant per davant els valors acadèmics abans que els ètics/morals.

Finalment ens agradaria destacar que és cert que actualment la societat en general exigeix un nivell molt més elevat del que ens dona l’educació del nostre país però no per això hem de perdre el seny, ja que lo primer és lo primer i des del nostre punt de vista en Jordi té tota la raó del món, hi ha valors que estan per sobre de tot.

Ana Abajo

“Els primers passos, l’aventura de créixer junts a l’escola bressol”

Aquest és el blog de la Marta Rafecas, és pedagoga i mestra d’educació infantil a una escola bressol, on ella és la coordinadora.

El seu blog tracta sobre com educar als nens durat els seus tres primers anys de vida, ja que ella dóna molta importància a aquesta etapa.  En les diferents entrades comenta temes molt diversos com poden ser la readaptació dels nens després de les vacances de nadal, els problemes que pateix l’educació al nostre país o explica la importància de les disfresses i les cançons infantils.

A continuació, explicarem una de les entrades que ens ha semblat més interessant.

“El que no diu la boca, ho diu el cos” (7/03/2010). En aquesta entrada la Marta defensa la gran importància de l’actitud corporal dels mestres, ja que, els infants noten el seu estat d’ànim. Per transmetre millor la seva idea, explica una experiència que va viure en primera persona. Un dia estava fent dormir a un nen i per aconseguir que és relaxés, li feia carícies al cap però de sobte va recordar una qüestió que li preocupava i just en aquell moment el nadó es va començar a posar nerviós. Aquest fet li va cridar molt l’atenció, perquè no s’esperava que l’infant notés la seva intranquil·litat i d’aquesta manera, es va adonar de la forta relació que s’estableix entre el mestre i el seu alumne.

En aquesta entrada, el text va acompanyat d’una imatge d’un infant dormint per fer més visual la seva anècdota. A més, ha rebut vuit comentaris i tots confirmen i ressalten la bona reflexió de la Marta.

Amb aquesta entrada, hem arribat a la conclusió que el mestre sempre ha de mostrar tranquil·litat i energia positiva a classe, perquè d’aquesta manera el nen estarà més receptiu a aprendre.

Ariadna Camposo

A dins de l'aula: recursos per ensenyar a primària

Aquest és el títol del blog que porta la Laia, mestra de primària especialitzada en anglès. Aquesta mestra es partidària d'utilitzar els seus propis recursos a classe, els quals adapta segons el que més li agrada i la situació. D'aquí neix el seu blog, on penja aquests recursos que utilitza diàriament  a classe com poden ser jocs, cançons, dinàmiques de grup, eines TIC…

A continuació analitzarem una entrada del blog detalladament:

5 jocs de presentació bàsics, entrada realitzada el 17 de setembre de 2014 on la Laia proposa cinc activitats per conèixer els teus nous alumnes a principi de curs i passar una bona estona.

La primera, Em dic...I m'agrada... tracta de dir d'un en un el seu nom i una cosa que li agradi i desprès intentar recordar el que ha dit el company o la classe en general. La segona activitat, Llancem el nom, consisteix en posar els alumnes en cercle i anar llençant una pilota, quan t'arribi has de dir el teu nom i passar-la a un company quan tothom hagi dit el seu nom l'últim ha de passar la pilota a qui li ha passat a ell fins arribar al primer. El joc pot variar, en comptes del nom poden dir l'edat, els gustos, l'aniversari... La tercera, Roda de noms, proposa que un nen comenci dient el seu nom, el següent ha de dir els que ja s'han dit i el seu i així fins que tot hagin dit el seu nom. Si els nens ja es coneixen pot variar allò que es diu, per exemple gustos. La següent activitat, Et presento a un company, consta en fer parelles i que es presentin entre ells dos, després cada alumne haurà de presentar al seu company. L'última, La teranyina, on un nen comença subjectat un cabdell de llana, diu el seu nom subjecta el fil i el llença el cabdell a un company que ha de fer el mateix. S'anirà construint una teranyina que simbolitzarà el vincle creat a classe.

L'entrada va acompanyada d'una imatge de dos nens parlant entre ells. També trobem, al final del text links que estan relacionats amb l'entrada i ens podrien interessar.

Personalment trobo el blog de la Laia molt interessant que pot servir a qualsevol mestre per veure com actuen altres companys a més d'agafar idees i activitats per poder aplicar a la seva pròpia classe. És un blog molt ben estructurat amb un aspecte exterior que fa molt de goig.