Avui dimecres dia 29 d’octubre de 2014 hem treballat per parelles amb la finalitat de crear una diapositiva que plasmes un petit resum sobre una activitat/joc online que creiem que pot ser un pont més dinàmic cap al aprenentatge o coneixement pels infants.
Cada diapositiva consta en primer lloc del nom dels dos autors, juntament amb un enllaç que ens porta al seu perfil de twitter. Acte seguit hi trobarem el títol de l’activitat que hem escollit amb l’enllaç que ens porti a aquesta i finalment hi observem les característiques principals que creiem necessàries destacar d’aquell joc ( quins objectius té, com facilita l’aprenentatge, quina és la finalitat, etc…). La suma d’aquests components fa que puguem aconseguir mostrar les nostres experiències amb les TIC/TAC.
El món per un forat Jo ( en Joan) he treballat amb la Carla i hem escollit l’activitat “El món per un forat” ja que presenta una gran varietat tant de conceptes com de metodologia per aprendre'ls, ja sigui mitjançant imatges, vídeos, enllaços o jocs. Els conceptes d’aquesta tenen relació amb la vida real i el dia a dia. Sota el nostre punt de vista aquest aspecte és vital ja que l’educació ha d’intentar lligar l’escola amb la vida quotidiana.
La Cintia, l’Ana i jo (l'Ariadna) hem escollit fer la diapositiva sobre les Tic a l’escola a partir d’un projecte cooperatiu entre diverses escoles de Catalunya. Aquest projecte s’anomena Formigues cooperatives i consisteix en el següent: els alumnes de cada escola han de realitzar reptes cooperatius a partir de les classes d’educació física que fan a l’escola. Aquests reptes són penjats a la pàgina web de Formigues cooperatives. Allà les altres escoles poden veure els reptes de tots els nens i provar-los ells mateixos per després millorar-los i fer-ne una valoració.
A través d’aquests projectes, els nens no treballen només l’educació física sinó que també les llengües (ja que han de redactar tots els reptes) i les noves tecnologies (tot els reptes són penjats a la pàgina web). A més, cal dir, que aquesta tasca fomenta la capacitat de treballar en equip, requisit indispensable per a qualsevol persona.
Tots els reptes segueixen tres apartats fonamentals: Descripció de l’activitat, normes i material. Deixem aqui l’enllaç d’un repte realitzat per l’escola El castell, de Barcelona: Transportar piques.
A continuació deixem un vídeo realitzat per l’escola Juncadella de la Cellera del Ter on expliquen que tot just comencen a col·laborar a Formigues cooperatives.
El Néstor i jo, en Victor, hem tractat aquest tema perquè creiem que és un tema d'actualitat que s'ha de tenir en compte i que molt poca gent n'és conscient. Per això, intentem mitjançant el blog donar a conèixer la realitat sobre aquest tema tan seriós, que hauria de ser aturat però no hi ha els recursos necessaris per fer-ho. Pensem que hem d'ajudar a expandir aquest problema que resideix principalment a Nigèria. Aquí us deixem el link per tal que us pogueu informar bé sobre el tema.
El
dimecres passat, a classe de Comunicació oral, escrita i digital (COED), la
professora ens va fer pensar a cadascú en una persona que creéssim que fos bona comunicadora i també havíem d’anomenar les qualitats que tenia per ser
considerada bona a l’hora de comunicar.
Van
sortir diversos noms de persones però
els que més van destacar van ser: el Jordi Évole, l’Artur Mas, Julia Otero,
Pablo Iglesias, el Risto Mejide i la Nuria Solé. Les qualitats que tots ells tenen, creiem que són les millors i les necessàries per ser considerat un bon comunicador.
Vam fer una posada en comú sobre les qualitats que havia de
tenir un bon comunicador. Eren principalment, saber escoltar i observar, tenir
empatia, utilitzar un llenguatge clar i senzill, per tal d’aconseguir que el missatge
transmès sigui entès per tothom, a l’hora d’expressar-se s’ha de ser natural i
creatiu, tenir seguretat i saber argumentar la teva opinió o defensa, entre d'altres.
Uns dies més tard, a l’assignatura de Gestió
de la informació i TIC (GITIC), el professor va proposar que en grups, escollíssim a algú que consideréssim bon comunicador i a partir d’aquí
fer un treball sobre aquesta persona, fent un seguiment sobre la seva activitat
a la xarxa, les seves publicacions (diaris, llibres, revistes..) i justificar, perquè pensem que és un bon comunicador.
El nostre grup, ha escollit al Risto Mejide, ja que
pensem que té tots els requisits, que hem anomenat anteriorment, per ser
considerat un bon comunicador. És un home que està bastant d’actualitat, ja que
cada diumenge a la televisió s’emet el seu programa, “Viajando con Chester”. També,
és una persona que és molt activa a les xarxes socials, com en el Twitter i un cop a la setmana escriu
al “Periódico de Catalunya”.
Començaré definint aquesta xarxa social que a experimentat un gran creixement en els últims anys.
Segons viquipèdia , és un servei de microblogging que permet els seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters( s'anomenen piulades). Aquestes actualitzacions es mostren a la pàgina de perfil de l'usuari, i són també enviades de forma immediata a altres usuaris que han triat l'opció de rebre-les.
És molt important destacar que tota piulada que elaboris la pot veure qualsevol, per tant sempre s'han de fer amb respecte i moderació.
Nosaltres, com a futurs mestres volem utilitzar twitter com una eina més en l'educació. En permet accedir a institucions, mestres, pedagogs, psicòlegs i a molta informació que pot ser rellevant. Podem conèixer notícies del món educatiu d'àmbit global i compartir els nostres coneixements també. Per aquest motiu, considero que és fonamental que un professor s'apropi a les xarxes socials. Nosaltres a les classes de gitic ho posem en pràctica!
El següent vídeo fa referència a un tutorial per aprendre a utilitzar twitter:
Com bé sabem, tota xarxa social té uns avantatges i inconvenients. Sobretot pel fàcil accés a qualsevol informació. Per aquest motiu recomano seguir uns consells.
Per últim, recomenar als menors que han de ser conscients per a què serveix el twitter i què no han de fer.
El seu blog va dirigit a tots els alumnes i també als pares dels nens i nenes de l'escola. Es pot cercar molta informació, com per exemple la del menú del menjador de cada quinzena del mes.
També els pares poden veure les activitats que realitzen els seus fills, com el comiat de final de cicle superior.
Aquest espai es caracteritza per tenir moltes imatges en moviment. A més, té elements diferents: un rellotge on posa l'hora, imatges on es manifesten pensaments etc... Per tant, és entretingut per visitar.
Destaco un enllaç que té el blog d'aquesta escola amb el blog del seu ampa: http://ampaclosamorello.blogspot.com.es/. Així , els pares i els alumnes poden accedir més fàcilment a altres notícies d'interès.
Ariadna Camposo
Escola Setelsis
Presentem ara el blog de l'escola Setelsis de Solsona. Aquest blog serveix de portal per alumnes mestres i familiars on es pot consultar que es fa dia a dia a l'escola: xerrades, colònies, festes, trobades esportives... en definitiva tot el que es fa a una escola. A més, a través del blog el pares també es poden assabentar de coses d’interés com reunions de pares o el menú del menjador.
En aquesta entrada el blog de l'escola realitzada el 8 de novembre de 2013 ens explica la seva experiència al II fòrum d'escoles verdes de Manresa. Els delegats verds de sisè i dues mestres van acudir a aquest fòrum d'escoles on van poder explicar les experiències que porten a terme a l'escola. Després de la posada en comú van tenir l'oportunitat d'anar a un parc i participar en una activitat de neteja de l'entorn. Per finalitzar el dia cada alumne va escriure un desig continuant la frase "Tant de bo..." i van penjar els desitjos a les branques dels arbres.
L'entrada va acompanyada d'un recull d'imatges on mostren el que van fer durant tot el dia al fòrum verd.
Personalment trobo el blog de l'escola una manera mol bona de mostrar a la família tot allò que es fa a l'escola. A més gairebé totes les entrades van acompanyades d'imatges o vídeos de les activitats que van fent dia rere dia. En definitiva, aquest blog és una molt bona eina de comunicació entre l'escola i la família.
Ana Abajo
Blog institucions educatives
Aquest és elblog de l’Institut Nacional d’Evaluació Educativa (INEE). En aquest blog col·laboren moltes persones donant la seves opinions sobre diferents temes educatius. En aquest cas hem escollit l’entrada que té per títol “¿Qué ayuda a los profesores a sentirse valorados y satisfechos con su trabajo?” (02/10/2014). L’autor d’aquesta entrada és José Luis Carmona García.
Aquesta entrada tracta sobre un estudi anomenat Teaching and Learning International Survey (TALIS), al qual es compara el treball de professors de 34 països diferents i es centra en la satisfacció i valoració dels docents. Amb aquest estudi s’ha arribat a quatre conclusions que son les següents:
1- Més de dos terços dels professors creuen que la seva professió no està suficientment valorada per la societat.
S’ha comprovat que en aquells països on el professor té un reconeixement social de la seva professió, els alumnes tenen un alt rendiment en matemàtiques.
2- La gran majoria del professorat està satisfet amb el seu treball, ja que més del 90% dels docents està content amb el seu treball, la seva escola i la seva professió.
3- Hi ha una relació entre el nombre d’alumnes amb problemes de comportament i la insatisfacció del professor. Quan a classe hi ha més d’un 10% d’alumnes amb problemes de conducta, el nivell d’insatisfacció per part del professor augmenta.
4- S’ha comprovat que el nivell de satisfacció laboral d’un professor millora quan col·labora i participa a l’hora de prendre decisions.
Cadascuna d’aquestes conclusions va acompanyada d’un gràfic on es representa de forma visual els resultats obtinguts en aquest estudi i això facilita la seva comprensió.
Creiem que José Luis Carmona García, s’ha limitat només a redactar les conclusions d’aquest estudi sense donar la seva opinió sobre el tema. En el nostre cas, ens ha sorprès la primera conclusió que ressalta l’alt percentatge de professors que pensen que la seva professió no està suficientment valorada per la societat.
Victor Esquirol
La visita de l'astronauta
Així es diu una de les últimes entrades del blog del CEIP Valdemera. Escrit per la Sònia Ramos, aquest petit text mostra una manera particular d’ensenyar als infants com és l’espai exterior. Mostren amb un projector un vídeo d’astronautes arribant al pati de l’escola, i el millor de tot és que realment hi arriben! Tots els infants van al pati i els astronautes (que òbviament, són professors de l’escola) treuen unes caixes per què els nens les obrin. A dins de les caixes hi ha una carta i material de l’exterior, per tal que vagin esbrinant amb curiositat de què es tracta.
Aquest text va acompanyat de moltes fotos que mostren com els astronautes estan al pati i els nens surten de forma ordenada a veure què els porten.
Realment, és una forma molt original per desenvolupar la curiositat dels nens per aquest tema tan interessant, el coneixement del que ens envolta. D’aquesta manera, els nens queden sorpresos per la visita dels astronautes i aprenen de manera més dinàmica aquests coneixements. Vist des d’una altra perspectiva, pot no ser una bona idea enganyar als nens i que pensin que uns astronautes han aterrat al pati de la seva escola.
De totes maneres, estic a favor d’aquesta alternativa per ensenyar als infants ja que la trobo més eficient i didàctica.
Aquest blog, és d'un mestre d'Oviedo. L'utilitza per informar de la programació de les competències i dels currículums dels professors de cada etapa de l'educació primària. A més, escriu diversos articles relacionats amb el món educatiu i els alumnes. Cal destacar, que una part del seu blog també va dirigit als alumnes, ja que té un espai on penja activitats que ells poden realitzar.
Tots sabem que a la majoria de nens no els hi agrada anar a l'escola, i aquesta situació és culpa dels plantejaments de les classes. Les mestres hauríen de variar la seva forma d'explicar, i fer les classes amb més dinàmica i més participació. S'ha d'intentar cridar l'atenció de l'alumne per poder aconseguir més interès. Hem de canviar la idea de col·legi per inculcar a col·legi per aprendre i saber. Per acabar vull destacar aquest vídeo que fa reflexionar sobre tot el que s'ha explicat anteriorment:
Joan Closa
“ParAules- Parlant des de les aules”, així es titula un dels blogs que analitzarem. Aquest és redactat per un mestre anomenat Jordi Sadó, que des de fa molts anys,exerceix la seva respectiva professió a una escola d’educació primària a La Garriga, Vallès Oriental.
A primera vista podem observar que l’autor del blog es centra més en el contingut que redacta que no en els aspectes secundaris com ara les imatges, els vídeos o els enllaços.
Per tal de poder aconseguir cohesionar un blog amb cara i ulls, és necessària la suma de nombroses entrades, és a dir, que amb una sola publicació no aconsegueixes donar lloc a un blog. És per això que de totes les que veiem en aquest blog, només seleccionarem una entrada.
Profe, que no m’entens…? Aquest es el títol de l’entrada que analitzarem més a fons.
En primer lloc, cal destacar que en Jordi no fa ús de cap element que no sigui el text ja que no hi introdueix cap imatge, cap vídeo ni cap enllaç. Ara bé, el que si que podem dir es que hi veiem dos comentaris/aportacions d’usuaris externs que mostren el seu punt de vista envers el tema principal de l’entrada, que és el seguent:
Els mestres d’educació primària que es dediquen a l’ensenyament de la llengua anglesa han de parlar en angles en totes les zones,horaris i àmbits escolars? A nivell d’aprenentatge pot ser un factor molt positiu, ara bé, l’autor ens presenta algunes de les situacions negatives que pot provocar aquest fet ja que ell esta en contra d’això.
Segons en Jordi, fer-se passar per una persona que només té coneixement de l’anglès pot acabar sent sinònim de barrera entre el mestre i els alumnes, i si a més a més t’enxampen parlant un altre idioma, hauràs perdut la teva autoritat i respecte davant d’aquell grup d’infants. És a dir, vist d’aquesta manera, s’està fent ús d’una mentida per ensenyar una llengua als nens, per tant, estem posant per davant els valors acadèmics abans que els ètics/morals.
Finalment ens agradaria destacar que és cert que actualment la societat en general exigeix un nivell molt més elevat del que ens dona l’educació del nostre país però no per això hem de perdre el seny, ja que lo primer és lo primer i des del nostre punt de vista en Jordi té tota la raó del món, hi ha valors que estan per sobre de tot.
Ana Abajo
“Els primers passos, l’aventura de créixer junts a l’escola bressol”
Aquest és elblog de la Marta Rafecas, és pedagoga i mestra d’educació infantil a una escola bressol, on ella és la coordinadora.
El seu blog tracta sobre com educar als nens durat els seus tres primers anys de vida, ja que ella dóna molta importància a aquesta etapa. En les diferents entrades comenta temes molt diversos com poden ser la readaptació dels nens després de les vacances de nadal, els problemes que pateix l’educació al nostre país o explica la importància de les disfresses i les cançons infantils.
A continuació, explicarem una de les entrades que ens ha semblat més interessant.
“El que no diu la boca, ho diu el cos” (7/03/2010). En aquestaentrada la Marta defensa la gran importància de l’actitud corporal dels mestres, ja que, els infants noten el seu estat d’ànim. Per transmetre millor la seva idea, explica una experiència que va viure en primera persona. Un dia estava fent dormir a un nen i per aconseguir que és relaxés, li feia carícies al cap però de sobte va recordar una qüestió que li preocupava i just en aquell moment el nadó es va començar a posar nerviós. Aquest fet li va cridar molt l’atenció, perquè no s’esperava que l’infant notés la seva intranquil·litat i d’aquesta manera, es va adonar de la forta relació que s’estableix entre el mestre i el seu alumne.
En aquesta entrada, el text va acompanyat d’una imatge d’un infant dormint per fer més visual la seva anècdota. A més, ha rebut vuit comentaris i tots confirmen i ressalten la bona reflexió de la Marta.
Amb aquesta entrada, hem arribat a la conclusió que el mestre sempre ha de mostrar tranquil·litat i energia positiva a classe, perquè d’aquesta manera el nen estarà més receptiu a aprendre.
Ariadna Camposo
A dins de l'aula: recursos per ensenyar a primària
Aquest és el títol del blog que porta la Laia, mestra de primària especialitzada en anglès. Aquesta mestra es partidària d'utilitzar els seus propis recursos a classe, els quals adapta segons el que més li agrada i la situació. D'aquí neix el seu blog, on penja aquests recursos que utilitza diàriament a classe com poden ser jocs, cançons, dinàmiques de grup, eines TIC…
A continuació analitzarem una entrada del blog detalladament:
5 jocs de presentació bàsics, entrada realitzada el 17 de setembre de 2014 on la Laia proposa cinc activitats per conèixer els teus nous alumnes a principi de curs i passar una bona estona.
La primera, Em dic...I m'agrada... tracta de dir d'un en un el seu nom i una cosa que li agradi i desprès intentar recordar el que ha dit el company o la classe en general. La segona activitat, Llancem el nom, consisteix en posar els alumnes en cercle i anar llençant una pilota, quan t'arribi has de dir el teu nom i passar-la a un company quan tothom hagi dit el seu nom l'últim ha de passar la pilota a qui li ha passat a ell fins arribar al primer. El joc pot variar, en comptes del nom poden dir l'edat, els gustos, l'aniversari... La tercera, Roda de noms, proposa que un nen comenci dient el seu nom, el següent ha de dir els que ja s'han dit i el seu i així fins que tot hagin dit el seu nom. Si els nens ja es coneixen pot variar allò que es diu, per exemple gustos. La següent activitat, Et presento a un company, consta en fer parelles i que es presentin entre ells dos, després cada alumne haurà de presentar al seu company. L'última, La teranyina, on un nen comença subjectat un cabdell de llana, diu el seu nom subjecta el fil i el llença el cabdell a un company que ha de fer el mateix. S'anirà construint una teranyina que simbolitzarà el vincle creat a classe.
L'entrada va acompanyada d'una imatge de dos nens parlant entre ells. També trobem, al final del text links que estan relacionats amb l'entrada i ens podrien interessar.
Personalment trobo el blog de la Laia molt interessant que pot servir a qualsevol mestre per veure com actuen altres companys a més d'agafar idees i activitats per poder aplicar a la seva pròpia classe. És un blog molt ben estructurat amb un aspecte exterior que fa molt de goig.
A través d’aquests projectes, els nens no treballen només l’educació física sinó que també les llengües (ja que han de redactar tots els reptes) i les noves tecnologies (tot els reptes són penjats a la pàgina web). A més, cal dir, que aquesta tasca fomenta la capacitat de treballar en equip, requisit indispensable per a qualsevol persona.
